Bàsicament un dels dos ha d'estar batejat, voler casar-se lliurement i voluntàriament, estar solter, no tenir vincles de consanguinitat i ser del sexe oposat natural (home i dona).

Si un dels contraents és catòlic i l’altre cristià no catòlic o d’una altra religió, o no té cap religió, és necessari un permís eclesiàstic especial. El cònjuge catòlic, a més, ha de declarar que evitarà els perills que l’apartin de la fe i comprometre's a educar als fills dins del si de l’Església catòlica; això segon també el cònjuge no catòlic. Quan vingueu a parlar amb el mossèn, us aclararà aquestes qüestions de forma personalitzada, en funció del vostre cas.

Això depen de com s'hagi casat prèviament. Si es va casar només pel civil, no hi ha cap impediment per casar-se per l'Església, però si es va casar per l'Església i el matrimoni no és nul, no és possible, perquè ja està casat.

És un procés judicial eclesiàstic, on es pot demostrar —encara que hagi hagut un casament i fins i tot, fills— que mai no va haver-hi un sagrament i per tant, el matrimoni és nul. Des de 2015 el Papa va impulsar una reforma per accelerar els tràmits d'aquest procés que necessita d'un d'anàlisi profund, que és normalment lent. Existeix una idea que la nul·litat matrimonial és cara i només l'aconsegueixen persones riques. Això no és veritat.

Els sagraments no tenen preu. El que us demanem és un donatiu voluntari i en funció de les vostres possibilitats que ens ajudi a cobrir part de les despeses de la parròquia, com l'electricitat o les activitats que fem amb nens i joves o els ajuts que requereixen els usuaris de Càritas.

Sí! Però el curs prematrimonial a la Parròquia de Parets no és una xerrada de cap de setmana i ja està! Es tracta de un curs participatiu, que us permetrà estar realment preparats per prendre possiblement la decisió més importants de la vostra vida.

A l'Església catòlica mai no obliguem ningú a fer una cosa que no vulgui fer. El que sí que és veritat és que no té sentit preparar-se per a un sagrament tan rellevant com és el del Matrimoni, i no participar a la Missa (el sagrament més important de tots). De fet, la idea no és anar a Missa només durant la vostra preparació, sinó estar oberts a tenir un encontre amb Jesús i viure com a catòlics, que com a mínim van a Missa cada setmana.