«L'esperança no pot defraudar ningú»
(Romans 5,5)
Aquest any 2025 és un any jubilar. Un any així és un temps especial per a renovar la relació amb Déu, el proïsme i amb tota la creació. El Papa Francesc ens ha regalat una Butlla de convocació anomenada Spes non confundit, és a dir, L'esperança no defrauda. És un escrit breu, profund i molt suggerent sobre l’esperança.
Aquesta és una de les tres virtuts teologals, per tant, que dona directament Déu, i és una de les grans claus de tot cristià. Però no es tracta només d’una virtut important per a un cristià, sinó per a qualsevol persona.
Ens podríem preguntar, per què podem tenir esperança? El fonament de la nostra esperança és Déu i el seu amor, que mai no falla. I també, podem viure sense esperança? Tots sabem que no. De fet, segur que tots coneixem històries plenes d’esperança, de persones que han viscut sobreposant-se a una realitat molt dura que els havia tocat. Aquí veiem, doncs, l’important que és viure amb esperança, perquè moltes vegades es tradueix en ànim, força per a viure. Es compleix el que vaig llegir un cop: «Mentre hi ha esperança, hi ha vida».
Viure amb esperança és una decisió. Un no neix sent una persona esperançada. S’aprèn, s’escull, és una decisió, és un acte de la voluntat. Paga la pena ser una persona d’esperança. Com diu el Papa, doncs: “Deixem-nos atreure des d’ara per l’esperança i permetem que a través de nosaltres sigui contagiosa per a tots els qui la desitgen” (Spes non confundit, N. 25).
Que en aquest 2025 escullis viure un any per l'esperança.
Comments